Model de Debye

El model de Debye en termodinàmica i física de l'estat sòlid és un mètode desenvolupat per Peter Debye l'any 1912^[1] per estimar la contribució dels fonons a la calor específica en un sòlid. El model de Debye tracta les vibracions de la xarxa atòmica (calor) com fonons en una capsa, en contrast amb el model d'Einstein, que representa els sòlids com formats per molts oscil·ladors harmònics quàntics que no interaccionen entre ells. El model de Debye prediu correctament la dependència a temperatures baixes de la capacitat calorífica, que és proporcional a ${\displaystyle T^{3}}$. Com també ho fa el model d'Einstein, prediu la llei de Dulong-Petit a altes temperatures; tanmateix, degut a la simplicitat dels supòsits sobre els que es recolza, resulta deficient a l'hora d'explicar els fenòmens observables a temperatures intermèdies.